Protestes als Estats Units de 2020

Protestes als Estats Units de 2020

39° 49′ 41″ N, 98° 34′ 46″ O / 39.828175°N,98.5795°O / 39.828175; -98.5795
Tipus	protesta desordre civil vandalisme manifestació avalot ètnic
Part de	Black Lives Matter
Interval de temps	26 maig 2020  -
Localització	Estats Units d'Amèrica (EUA)
Nombre de participants	20.000.000
Causa	mort de George Floyd
Efectes	removed during the George Floyd protests (en)
Morts	19
Mitjà de comunicació
Format per
protestes per la mort de George Floyd a Minnesota protestes per la mort de George Floyd a Chicago protestes per la mort de George Floyd a Santa Monica protestes per la mort de George Floyd a l'estat de Nova York protestes per la mort de George Floyd a Indianàpolis protestes per la mort de George Floyd fora dels Estats Units protestes per la mort de George Floyd a Richmond protestes per la mort de George Floyd a Washington protestes per la mort de George Floyd a Bellevue protestes per la mort de George Floyd a Columbus protestes per la mort de George Floyd a Portland protestes per la mort de George Floyd a Massachusetts
Hashtag	#GeorgeFloyd, #justiceforgeorgefloyd i #ICantBreathe

Les protestes als Estats Units de maig de 2020 ^[1][2] són una sèrie de protestes desenvolupades majoritàriament l'any 2020.^[3][4] Van començar inicialment a l' àrea metropolitana de Minneapolis a l'estat de Minnesota, Estats Units, però ràpidament es van estendre per tot el país. Les protestes van començar el 26 de maig del 2020, com a conseqüència de l'assassinat de George Floyd a mans de Derek Chauvin, un policia blanc que va mantenir retingut Floyd amb el genoll al coll durant 8 minuts i 46 segons mentre el detenia la nit anterior.

Les protestes posteriors van ser reprimides amb contundència pels agents de l'ordre, que van disparar gasos lacrimògens i pilotes de goma.^[5][6] El 27 de maig, un home va ser abatut a trets per un propietari d'una botiga que va pensar que l'home saquejava la seva botiga en veure les finestres trencades.

Les protestes es van anar estenent fins a reunir-se davant la casa del policia Chauvin, fet que va desencadenar una forta resposta policial.^[7] El 28 de maig, l'alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, va declarar l'estat d'emergència i 500 membres de la Guàrdia Nacional de Minnesota (GNM) van ser mobilitzats pel governador de Minnesota, Tim Walz.^[8] Durant després d'un intent de desallotjar amb gasos lacrimògens els manifestants de les rodalies d'un edifici de la GNM, aquest, va ser evacuat per, posteriorment, provocar-hi un incendi.^[9] El 30 de maig, Tim Walz, Jacob Frey i l'alcalde de Saint Paul, Melvin Carter, van imposar un toc de queda.^[10] El president Donald Trump va estendre la mà a Walz amb suport militar si el requeria.^[11]

El 30 de maig, hi va haver protestes simultànies a més de 100 ciutats més als Estats Units i de tot el món. Les protestes van ser recolzades per aquelles persones que buscaven justícia per Floyd, el moviment Black Lives Matter i les que protestaven contra la brutalitat policial.